Malgrat la mandra descomunal que, com totohom sap, em fa posar-me a escriure un blog, crec que no és mala idea tenir-ne un d'obert per anar compartint de tant en tant experiències i impressions sobre la meva propera estada a la ciutat de Busan, Corea del Sud.
La situació és la següent:
Sóc estudiant de Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona des de fa tres anys i m'han concedit la plaça i la beca per cursar un any sencer a la Universitat de Pukyong (부경대학교). El passat mes de gener vaig gaudir de l'oportunitat de fer-hi una visita de tres setmanes gràcies al Winter Pukyong Cultural Exchange Program 2010, i per tant jugo amb l'avantatge que ja sé més o menys què és el que em trobaré.
Aleshores, som a dia 5 d'agost, i abans d'instal·lar-me a Corea tinc programat un viatge al Japó amb la Natasha. El meu avió surt el 17 d'agost a les 23.30, i el seu el 18 al migdia, i tots dos arribem el 19 a la tarda. Estem pendents, però, de la possible vaga de controladors aeris, que ens podria fotre bastant, però esperem que AENA cedeixi i no permeti que milions de passatgers ens quedem sense volar.
Com deia, volo primer cap a Tòquio, amb Aeroflot i fent una escala de 14 hores a Moscou. Com que 14 hores són moltes hores, vaig pensar que seria una llàstima no aprofitar l'ocasió per fer una visita ràpida a la ciutat, tenint en compte que, malgrat que ho odiï, fa tres anys que estudio rus. Com que els russos són molt guais, no expedeixen visats de turista als seus aeroports sinó que s'han de sol·licitar amb antelació a les ambaixades i els consolats, i és per això que fa 10 dies vaig sol·licitar un visat de trànsit. En principi me l'havien d'entregar avui, però quan he arribat els treballadors ja havien plegat i m'han fet fora de la finestreta a crits (literalment), així que ja hi tornaré demà. Mentrestant, el fum segueix envaïnt Moscou i em plantejo si de debò era tan bona idea aconseguir un visat per visitar la ciutat.
Només espero que, sigui com sigui, no ens quedem atrapats a l'aeroport de Barcelona i poguem volar cap a Tòquio. Doncs això, si tot va bé no escriuré res fins que arribi al Japó o a Corea.
I així queda inaugurat oficialment el meu nou blog, l'Ariranging.
No hay comentarios:
Publicar un comentario